UN VESPRE AL PARADIS

Manual per a dones de fer feines, un recull de contes póstum d’una escriptora desconeguda que L’Altra va publicar el 2016, va rebre una acollida inesperada i entusiasta per part de la crítica i dels lectors, va guanyar el Premi Llibreter aquell mateix any i Lucia Berlin, que n’era l’autora, es va convertir en una de les escriptores revelació més celebrada dels últims anys. A Un vespre al paradís, un nou recull de vint-i-dos contes, hi retrobem l’estil lluminós, la calidesa i l’humor negre propis de l’autora, i la veu ingénua i lúcida, a voltes crua i desoladora, de les seves protagonistes, sempre dones amb vides complicades i l’ánima immensament lliure. Els relats, la majoria autobiográfics, salten de Texas fins a Xile, de les platges de Méxic fins als carrers de Nova York, i són testimoni de l’esperit poc convencional i vital de l’autora, dels horrors de l’adicció i de la síndrome d’abstinéncia, de la forÇa irracional de la passió amorosa i de la fragilitat del desamor i la solitud. Lucia Berlin troba la bellesa als racons més foscos i la foscor als llocs aparentment més impol·luts, i els seus relats són d’una autenticitat i una candidesa desarmants, unes históries plenes de vida, d’ánima i de veritat que tenen la forÇa de canviar la mirada que tenim sobre el món i les relacions entre les persones.