¿Que hi ha algú?

Peter Orner llegeix sempre i a tot arreu: al restaurant d’un hospital, al soterrani de casa, quan acompanya la seva filla al parc, en un autobús a Haití, durant les crisis sentimentals, quan està tramitant el seu divorci, durant la malaltia i la mort del seu pare. La lectura l’acompanya, l’ajuda a veure-hi clar i a entendre millor el món, l’il·lumina, li fa de refugi i l’ajuda a tirar endavant. I un dia decideix escriure sobre el paper de la narrativa en la seva vida, com ha quedat impresa en la seva història personal. El resultat és un llibre commovedor, lúcid i honest que convoca escriptors com Virginia Woolf, Eudora Welty, James Salter, J.D. Salinger o Juan Rulfo i explora el plaer de la lectura, la solitud i l’ofici d’escriure, i el paper essencial que té la literatura en les nostres vides. Quan vaig començar ¿Que hi ha algú , de Peter Orner, no podia deixar de llegir, encara que el llibre m’empenyia a no voler deixar de pintar, Paula Bonet, autora de La anguila. Un intent il·luminador per atrapar el que hi ha entre dos gèneres: les maneres innegociablement personals, caòtiques, fins i tot incòmodes, de barrejar la lectura i la vida que la crítica literària i l’autobiografia no acaben d’explorar mai, The New York Times