¿Quanta transparencia podem digerir?

Volem saber i aquest desig de saber és l’expressió d’una de les inquietuds més pregones de l’ésser humá. La transparéncia ens permet, literalment, transcendir, anar més enllá del vidre, creuar un límit, passar una frontera, mentre que l’opacitat no obre camp de visió, no permet entreveure mínimament res del que hi ha més enllá. Anhelem la transparéncia, peró no som conscients dels problemes que es poden derivar de la cultura global de la transparéncia. ¿Realment ho volem saber tot ¿Vertaderament estem capacitats per digerir-ho tot ¿Podrem suportar les piles d’escombraries que s’acumulen a les golfes de les institucions ¿Els secrets de família guardats des de la infáncia ¿Les trampes i hipocresies dels qui suposadament ens estimen ¿Tindrem fetge per poder-les pair ¿Estarem disposats veure com s’ensorren grans mites de l’honestedat ¿Quanta transparéncia pot arribar a digerir l’estómac social ¿Quanta dosi de realisme podem empassar-nos per viure i quanta dosi d’idealisme ens cal per construir horitzons