Poesies de marius torres

Amb la documentació avui dia a l’abast i la garantia d’aquesta exhaustivitat, la hipótesi-edició que ofereix en aquest volum Margarida Prats és, actualment, per dir-ho ras i curt, l’única honestament possible: si més no, la que exigeix el rigor filológic. I, a més, amb l’avantatge d’una triple lliÇó, alhora científica i humana, per part de la curadora: de modéstia, perqué sempre intenta minimitzar l’absoluta novetat de la seva edició;d’elegáncia, quan ha de referir-se a la feina d’altres editors de Torres, i, per damunt de tot, de valentia, per l’assumpció del risc que suposa una proposta d’edició amb una ordenació, una tria i un text diversos als fins ara canónics, peró que ens acosten el text a la darrera voluntat -fins avui documentada- de l’autor.