Pell morta

Tot i el títol, no hi trobareu serps, en aquest poemari que la fortuna us ha posat a les mans;però sí que experimentareu en carn pròpia el seu procés metamòrfic, des de la ferida fins a la crosta i finalment fins a la cicatriu i a la pell morta que ens escanyaria i ens infectaria si no la deixéssim enrere de manera definitiva. De la mà de la poeta, recorrerem tota una cartografia del dol de la ruptura, de l’estupor d’haver de viure de cop i volta en singular, i hi reconeixerem, ben segur, qualsevol dels nostres naufragis: els espais de l’amor que ja no, que ja mai més.