Peixos

La nova heroïna dEva Baltasar senfronta a un dels monstres més perillosos que hi ha: lamor a primera vista. Lescala fosca del desig no té barana va escriure Maria Mercè Marçal. La protagonista de Peixos shi estimba daltabaix. Sé i ho sé perquè ja ho he fet, perquè mhi he trobat que lescriptura no allibera res. La narradora de Peixos és escriptora i viatja allà on li demanen que parli dels seus llibres. Un dia, fent temps abans dun club de lectura, es fixa en una dona que ven paperines de peix fregit a la plaça del poble. El món satura. I penso. És ella, penso. Ella es diu Victòria i viu en una casa encantada, plena de fetitxos i amb el gos que la guarda com el Cèrber de linfern. La narradora hi entra i es deixa fascinar per cada detall, com si hagués trobat en la Victòria el motlle ideal, la persona que compleix amb tots els atributs que esperem duna parella. La passió creix i creix a base de sexe, copes de vi i excursions al llac. Fins que lenamorament i la bellesa es giren com un mitjó i es converteixen en un pur perill. «Baltasar es inigualable en su manejo del misterio, su cualidad filosófica, su sentido del humor y del ridículo. […] no escribe, sino que muestra la vida secreta de todo lo que existe en bruto. Un cruce inédito entre Lucia Berlin y Raymond Carver en las calles de la Barcelona contemporánea». Xita Rubert «Exquisita, oscura y poco convencional, Eva Baltasar convierte la intimidad en una aventura salvaje» Fernanda Melchor Es una escritora durísima y muy original» Pedro Almodóvar El que llegeixo en Baltasar és un crit desesperat i lucidíssim dalerta: o ens ajudem de debò o la gran majoria podem caure al pou. Blanca Llum Vidal a Catorze Si en Ocaso la narración es cruda, asfixiante y realista, la Fascinación se transforma en un acto gótico de alto voltaje místico para esa protagonista. Una epifanía espiritual donde la autora arrasa con todo. Noelia Ramírez a El País Batejar un personatge amb el nom de Samsa és una picada dullet kafkiana evident.Nadal Suau a El Cultural Hay algo terrorista y terrorífico en el desenlace de Ocaso y fascinación que nos lleva a un cruce monstruoso y atrayente entre Haneke y Von TrierBruno Padilla del Valle a Mercurio La narración es cruda y asfixiante, ambigua, deprimente y esperanzada Marta Domínguez a Página Dos La protagonista voldria tenir una vida corrent sense renunciar al sentiment de tristesa davant del món i això la fa psicològicament i moralment complexa. Julià Guillamon a La Vanguardia Quina habilitat, la de Baltasar per capturar la precarietat actual. Anna Guitart al Diari ARA