Odi, amistat, festeig, amor, matrimoni

Mestressa de casa troba temps per escriure relats, declarava el titular d’un dels primers reportatges sobre la jove Alice Munro, l’any 1961. Cinquanta anys més tard, al Canadà li diuen «el nostre Txèkhov», els grans autors americans la consideren una mestra, el públic d’arreu del món la llegeix en una vintena llarga de llengües i el jurat del Nobel la té present cada any. Els seus escenaris són petites ciutats canadenques, els seus personatges hi fan una vida domèstica que té tot l’aspecte d’una bassa d’oli, i amb un gest mínim, sorprenent, de conseqüències gegantines, les seves protagonistes són capaces de capgirar-ho tot.