L’ull i el sextant

La poesia de Miquel-Lluís Muntané -també a L’ull i el sextant- és tersa, nítida, de pensament intrínsec i to confidencial;de personatges, descripcions i situacions inherents a la seva intimitat, que s’interrelacionen per tal d’anar construint un emplaçament ètic, un pam de terra on conviuen la vitalitat, el sentiment, l’esperança, l’exigència, la determinació, la severitat, l’alè espiritual i altres valors i compromisos pertanyents al camp del que en podríem dir el cristianisme no dogmàtic. I tot ensems ho fa amb intel·ligència, molta cura i amb reconeixement previ del camí que ha de transcórrer, moltes vegades partint d’una situació quotidiana vista o viscuda i amb certa freqüència des d’un paisatge que recorda i enumera amb tècnica de descripció naturalista i que detalla amb tota la fidelitat de la qual és capaç la seva memòria ajustadaa un estat anímic. Del pròleg de Jordi Virallonga.