Llàgrimes sobre Bagdad

Bagdad, primavera del 2003. Mentre els tambors de guerra amenacen la ciutat, l’Erfan, una nena de tretze anys, representa la seva darrera funció, » El llac dels cignes » . La seva única preocupació és ballar, li fa il·lusió arribar a ser la gran Pavlova iraquiana. Viu feliÇ amb la seva família, els pares, la Bibi i la seva germaneta petita, la Mawj. Fins que un gran terrabastall canvia la seva confortable vida de soca-rel, la guerra li esborra totes les il·lusions i la transporta a un altre món, ple de penúries, sense aigua, sense llum, on la prioritat és sobreviure. L’Erfan aprendrá a subsistir en aquesta nova vida, fent pinya amb la resta de la seva família i amb els nous amics que trobará en el camí, valorará la importáncia de les petites coses i descobrirá l’amor. Malgrat tot, no perdrá mai l’esperanÇa que algun dia el seu país retrobará la pau i ella tornará a ballar.