Línia blava

Ets a la plaÇa Eivissa, al cor d’Horta. La boca del metro s’obre al teu davant com un xuclador. Baixes les escales, marques la targeta i fas rodolar el torniquet de la máquina cancel·ladora. Ja ets dins. Suspesa al sostre del passadís, una cámera et fa pensar que algú et veu en algun lloc remot. Una música ambiental, neutra, aséptica, t’acompanya fins a l’andana. El comboi que t’ha de portar d’un extrem a l’altre de Barcelona t’espera amb les portes obertes, amb l’aire de repós que es respira als comenÇaments de línia.