L’hora violeta

El món de les dones, amb totes les seves contradiccions, renúncies i esperances, és el que descriu Montserrat Roig a L’hora violeta (1980). Les tres protagonistes exposen el seu fracàs a través de les relacions que tenen amb els homes. La Norma s’adona que ha perdut la confiança en el seu marit quan ell li explica que hi ha una altra dona, la Natàlia oculta la seva inseguretat darrere una capa de fredor, i l’Agnès té un marit que la culpa de tots els problemes relacionats amb la família. Les seves vivències indiquen la necessitat de trobar una sortida en un món creat a la mida dels homes, i les tres arribaran a entendre que han de mirar el món amb els seus propis ulls, sense el filtre d’una altra mirada.