L’home de la bata vermella

«UNA DISSECCIÓáFASCINANT D’UNA ÉPOCA.»á-_ THE INDEPENDENT_ L’estiu de 1885, tres francesos -un príncep,áun comte i un metge- van viatjar a Londresáper amarar-se de cultura anglesa. El metge,áSamuel Pozzi, era un ginec.leg pioner iálliurepensador que atenia dames de l’altaásocietat i duia una vida privada massaáconeguda, i massa escandalosa. Quatre anysáabans John Singer Sargent n’havia pintat unáretrat extraordinari. La fascinant vida de Pozzi, «l’home de laábata vermella», va coincidir de ple amb la BelleáÉpoque, quan les classes benestantsácompetien en glamur, ostentació i, sovint,áextravagància a la recerca del plaer, la bellesaáo el reconeixement social. Llavors París era unaáfesta, un formiguer d’artistes, escriptors iáintel·lectuals que maldaven per destacar. Enginyós i entretingudíssim, el nou llibre deáJulian Barnes és un cant d’amor a la culturaáfrancesa, com ho va ser el seu primer èxitáinternacional, _El lloro de Flaubert_, i està poblatáde personatges populars encara -Bernhardt,áWilde, Proust- i d’altres avui injustamentáoblidats, com Montesquiou o el mateix Pozzi. «Barnes és aquell tipusád’escriptor, l’enginy,ál’intel·lecte i la ironiaáagradable del qual ensáprovoca una emocióáperdurable.»á- _Los Angeles Reviewáof Books_ «Un dels seus millorsállibres […], unaácomposició brillant,ámolt entretinguda.»á- _Evening Standard_