L’habitant de la Seu Vella

L’autor, nascut a Besalú (la Garrotxa, 1943), fill d’un canteiro’ gallec que hi treballava en la construcció d’un pont nou i d’una treballadora d’un taller tèxtil del poble, explica com el seu pare fou contractat per a treballar en la reconstrucció de la Seu Vella de Lleida l’any 1950 i, alhora, ser el vigilant del recinte. Això va fer que tota la família visqués 12 anys dins unes capelles gòtiques habilitades precàriament per habitatge, que hi ha al costat de la porta dels Apòstols. Dotze anys a dalt del Turó de la Seu Vella, sols, compartits, uns anys amb alguna companyia de militars que no acabava de marxar i, després, per la Casa de Ejercicios Espirituales que començava les seves activitats, on hi ha ara la Canonja. Una experiència tan insòlita és el punt d’arrencada del llibre, per explicar després tot un seguit de vivències personals variades en el món de l’educació i la política. En totes i cadascuna d’aquestes etapes es fan comentaris i reflexions sobre els personatges més interessants en un sentit o altre que l’autor ha anat trobant pel camí.