LA VEU I EL PODER DE LES DONES

No ens agrada que ens facin callar. Ni en l’ámbit públic ni en el privat. A l’Odissea, Telémac censura la seva mare Penélope i deixa clar que mythos (referint-se al fet de parlar en públic i amb autoritat) és cosa d’homes. L’eco d’aquest moment clássic homéric encara ressona. Mary Beard parteix de l’exabrupte de Telémac per analitzar l’exclusió de les dones de l’esfera pública en les societats occidentals, a l’antinguitat grega i romana i als nostres dies. En aquestes dues conferéncies, a més, explora els fonaments culturals de la misogínia en la política i en la vida laboral, i demostra com una certa idea de poder (i també de coneixement, d’experiéncia, d’autoritat…) ha exclós, o ha tendit a excloure, les dones.