La sort de la despistada

Julieta és molt despistada. Li diuen que té el cap a la lluna de València, tot i que ella troba que ho té molt bé centrat perquè està ben bé al mig de l’espatlla dreta i l’espatlla esquerra. Quan té algun encàrrec a fer, com anar a buscar el pa, ella es disposa de bon gust, però pel camí hi troba sempre alguna distracció… i és que el món està ple de colors i fantasia, de detalls que poden semblar insignificants, però que són ben especials. Un dia li encarreguen anar a buscar l’avi pel dinar… i descobreix, que l’avi és tan despistat com ella…