La nostra estrella Carla

La mort de la Carla, de quatre anys, va trasbalsar la vida col·legial. Peró un grup de mares d’alumnes van comenÇar a fer costat als pares en el seu dol. «Una experiéncia de lectura diferent, entre tendra i trista, peró profundament conmovedora… Tot el que es diu en aquestes planes és la narració calidoscópica d’una mort;d’una tristíssima i dolorosíssima mort: la desaparició d’una nena i la seva conversió en un estel llampeguejant en el cel nocturn. En la superfície del llibre hi ha les históries viscudes de les persones que han estimat la petita Carla. En les capes intermédies de la lectura hi ha una font de múltiples dolls que no paren de rajar tendresa. En l’interior de les paraules de cada narració hi ha l’expressió d’una tendror tenaÇ, obstinada;d’un amor arrelat i rotund;d’una compassió convertida en carícia, en adoració, en emoció pura i en pura solidaritat.»