La noia del desert

L’autor ens confessa que va trobar la Faghira, la noia del desert, a la Perla, la gran duna de sorra blanca, a Tifariti: «Volia que li transcrivís la seva curta i intensa vida. La vaig convèncer que fos ella mateixa qui l’expliques, i aquí la teniu…» La imperdonable ignomínia del poble espanyol davant del poble sahrauí queda latent com a comú denominador de la hist.ria de la Faghira. Tot li esdevé com a conseqüència d’aquest fet. Per. la vida dona moltes voltes, i la seva és plena d’infortunis, i plena de sorts, i de màgies, que en la creença d’alguns, avui, encara perduren.