La mort de l’altre

Una meditació sobre la mort carregada de vida El xoc de veure dues vides oposades exhaurint-se a la mateixa habitació, a les fosques, va fer saltar un munt de guspires de pensament lluminós. Un dels morts era l’home més proper —el company de vida—;l’altre, més altre que mai, un xiquet acabat d’arribar de Gàmbia que no havia tingut temps ni de fer mitja arrel. En la cruïlla de les morts aparentment antagòniques, Teresa Ibars va començar a fer inventari dels «parèntesis de vida» que l’han marcat: les persones, les olors, els colors, els pobles, les cases… La memòria és la gran gestora de la pèrdua, i de les pèrdues es forja el caràcter, la identitat. No ens referim només a les pèrdues humanes, sinó també a les que es manifesten en el paisatge, en els costums, en la llengua, en les formes de vida que van evaporant-se com la rosada. Recordant les morts petites i grosses, la prosa d’Ibars ens regala uns relats que sí, ens ajuden a viure. ………………….. «Dos comiats paral·lels en un hospital, el cerimonial perdut dels enterraments de poble, una padrina-caragolina… Aquest llibre és un passeig tendre, emocionat i trasbalsador per les morts que acompanyen una vida» —Arnau Barios «Un text bell i emotiu que ens endinsa en allò més íntim i alhora més universal. Un llibre emotiu i exquisit» —Montse Sanjuan