La longitud de l’aire

Un volum on la mesura és un tema central, i on l’àmbit de significació d’aquesta paraula abasta tots els marcs de referència. Hi ha la voluntat de càlcul, de definir la magnitud que pondera l’abstracte i, al mateix temps, prudència, contenció, i un cert pragmatisme estoic del jo poètic que queda reflectit tant en la forma de dir com en el tipus de pensament que s’infereix del discurs. I és que hi ha una cosa que no podem perdre de vista: allò que computa aquest poemari no és estable. El càlcul longitudinal no s’esdevé al llarg dels dos punts extrems d’una cosa immòbil, ans al contrari, mesuren la variació de cada cop d’aire, tant si aquesta es produeix en forma d’ona sonora com si ho fa en la forma silenciosa de la respiració. (Del pròleg d’Àngels Marzo) .