La febre d’or

Després de l’èxit esclatant de Vida privada, el setè Imprescindible és una altre novel·la de popula-ritat i importància inqüestionables. Oller és el fundador de la novel·la catalana moderna, i La febre d’or és la seva obra més ambiciosa i coneguda. Hi retrata de la societat catalana dels anys 1880-1882, quan moltes persones van aconseguir un enriquiment ràpid i fàcil gràcies a l’especulació borsària, i van patir, també, ‘la davallada’. L’obra situa Oller al costat i al mateix nivell que els grans novel·listes realistes europeus, com Zola, que prologà alguna de les obres del Vallenc. La figura del nou ric que genera aquesta economia especulativa, i que encara avui podem tronar en la nostra societat, és acuradament analitzada per Oller. Gil Foix, el protagonista de la novel·la, és un d’aquests personatge: deixa de fer de fuster, juga a borsa amb gran habilitat i s’enriqueix fins a convertir-se en un membre conspicu de l’alta burgesia barcelonina, fins que és víctima de la seva obsessió pel diner, s’arruïna, torna al seu ofici de fuster i acaba mig boig. S’ha traduït a diverses llengües, entre les quals, el castellà, el francès i el polonès. Se n’ha fet una adaptació per la pantalla amb molt d’èxit. L’edició és a cura de Gemma Bartolí, que ja es va fer càrrec de La fabricanta;parteix de l’edició de l928 supervisada pel mateix Oller, i fixa un text definiu.