LA COSA PERDUDA

Un dia, mentre passeja per la platja a la recerca de taps d’ampolles per a la seva col·lecció, un jove es troba amb una criatura estranya, d’aire trist, desemparada i solitària, la cosa perduda. Mentre espera en va que algú vingui a recollir-la s’estableix una relació intima entre ells. A la platja ningú no en sap res, de la criatura, ni tan sols l’han notat. Llavors decideix dur-la a casa seva on la cosa perduda passa desapercebuda per als seus pares, tan atents a les notícies oficials de desgràcies alienes que, no obstant això, quan finalment la noten gràcies a les observacions del jove, la menyspreen, l’exclouen i se’n desentenen. El jove no sap què fer fins que al diari troba un anunci del Departament Federal d’Objectes Inútils. Una vegada arribats al DFOI la cosa fa un sorollet d’infelicitat;mentre ell busca un bolígraf amb què emplenar els interminables models burocràtics, un empleat de la neteja li aconsella que si en alguna cosa aprecia a la cosa perduda no la deixi allí i li lliura una targeta amb un símbol esperançador. Després d’haver donat moltes voltes per la ciutat aconsegueix trobar l’adreça de la targeta en un amagat i fosc portal d’un carreró anònim. Darrere de la porta descobreix un inventari d’estranys i inusuals objectes perduts.