Jo sé per què canta l’ocell engabiat

«UN LLIBRE BELL I PIONER, UN DELS EXEMPLES MÉS NOTABLES I PRIMERENCS DE FICCIÓ AUTOBIOGRÀFICA MODERNA.» – MARIANA ENRÍQUEZ, _PÁGINA 12_ Aquest primer volum de la seves novel·les autobiogràfiques va catapultar Maya Angelou, nascuda el 1928, com una veu reconeixible a tot el món. Publicada el 1969, narra la seva duríssima infància en un poblet d’Arkansas i la seva adolescència en diverses ciutats de Califòrnia. Des de ben petita Angelou va ser criada per la seva àvia, juntament amb el seu germà gran Bailey. Arrel del trauma que va patir als vuit anys d’edat, va deixar de parlar els cinc anys segu ents. El seu relat, corprenedor i bell alhora, és una història de supervivència i de denúncia del racisme. Un testimoni literari que va molt més enllà de les seves circumstàncies particulars i, mostrant la vida quotidiana sota la segregació racial, dona veu a gran part de la població negra dels Estats Units durant la primera meitat del segle xx. Malgrat la seva triple condició subalterna en l’època -dona, negra i pobra- i les circumstàncies dramàtiques, l’escriptura d’Angelou és lluminosa: vital i trista alhora, equilibrada i emotiva. Una veu universal que ha captivat milions de lectors. TRADUCCIÓ DE BLANCA BUSQUETS