Jo pinto i prou

París, final del segle xix. Un jove català, un noi de casa bona, s’hi trasllada des de Barcelona. De pintar, ni en sap ni en vol saber, però sent una gran curiositat pel món de l’art i per viure allà on passa tot el que és important al món. I on hi és tothom: Anglada-Camarasa, Nonell, Pidelaserra, Pichot, Manolo, el jove Picasso, Rusiñol i Casas aniran passant per les pàgines del relat per conformar una història apassionant amb els artistes que marcarien l’art occidental d’aquella època. Aquest llibre ens els mostra tots interactuant com si fossin personatges d’un gran relat col·lectiu, però tot el que hi succeeix no és ficció, sinó que realment va esdevenir d’aquesta manera. Fins i tot les paraules que es posen en boca dels personatges van ser expressades així per ells mateixos, en cartes i altres escrits que els han sobreviscut.