Històries de la mà esquerra

Un cafeter al·lucinat, un miner adúlter, un tramviaire nostàlgic;un coix pervers, un patró memorable, un ateu fervorós;uns vells excitats, un esmolet ingenu, un forner dramaturg;un artista de circ, una assemblea de sants, una cursa entre morts;un taüt navegant, un carter minuciós, un oncle moribund… i fins i tot el cap d’un aristòcrata francès del divuit: «Històries de la mà esquerra» és el llibre que inaugura la carrera literària de Jesús Moncada, però la veritat és que no s’assembla gaire a un llibre primerenc. Gestat durant molts anys, fruit d’una imaginació riquíssima, madura i del tot original, aquest recull de contes desplega tot l’univers literari que nodrirà l’obra posterior: la ironia esmolada i la tragèdia més crua, la fantasia voraç i el realisme punyent, la Barcelona on va viure i sobretot la Mequinensa on havia viscut. Hi ha contes que podrien figurar amb plena dignitat en qualsevol antologia del gènere, va dir-ne Pere Calders.