FUGIR ERA EL MÉS BELL QUE TENIEM

Els records dels altres són el país on residim: una enquesta detectivesca sobre el lligam d’una filla amb el pare. Un homenatge als que no poden dir casa nostra. Una cruïlla on la História i la ficció s’abracen. Un llibre en qué la reflexió batega d’emoció. Ella regularment fa les maletes i se’n va a viure a un país nou. Sembla que fugi. ¿De qué Aquesta pregunta és el seu fil d’Ariadna. A dins del laberint hi ha un pare a qui adora i el passat: més enllá de la infáncia, aquest temps en qué el pare es va haver d’exiliar dues vegades, com a fill d’anarquista i com a jove soldat. Fugir era el més bell que teníem és un viatge de Barcelona a Toronto seguint la pista dels que no poden dir casa nostra. Els amants de la História i els adeptes de la ficció hi faran les paus d’una vegada.