FRANCESC VICENÇ GARCIA I ELS SEUS MIRALLS

Garcia fou un bufó intel·ligent i traçut al servei de la noblesa catalana des del braç eclesiàstic i fou part del cercle literari de Barcelona amb Ramon Calder (Calderón de la Barca) i Rafel Cervera (Miguel de Cervantes). Pere Coll inicia l’estudi literari que descabdella i trenca la dogmàtica inquisitorial espanyola i torna a les lletres catalanes tot Francesc Vicenç Garcia, no només l’escriptor en llengua catalana que coneixíem, sinó també els seus miralls de Francisco López de Úbeda amb La pícara Justina (1605), Alonso Fernández de Avellaneda amb Segundo tomo del ingenioso hidalgo don Quijote de la Mancha (1614) i Carlos Garcia amb La desordenada codicia de los bienes ajenos (1619). En els dos volums de Francesc Vicenç Garcia i els seus miralls. Inquisició i desdoblament literari del Rector de Vallfogona veiem com Garcia esdevé un literat fecund i prolífic, pare i base del Segle d’Or de l’escriptura hispànica.