Éxode i èxtasi en Ignasi de Loiola

La nostra època és .rfena de grans relats. Tota comunitat, poble i cultura es reconeixen en les gestes dels personatges que encarnen els valors que els fonamenten. Estem necessitats de referències arquetípiques on puguem veure com cobren vida el sentit i les virtuts en què creiem i que ens sustenten. Quan som davant d’una hist.ria edificant, ens edifiquem a nosaltres mateixos. A la vegada, necessitem veure’ns reflectits en els processos de transformació dels que ens precedeixen, perquè la nostra vida és un guió inacabat. Tot plegat ens impulsa a confiar que, igual que passa en les vides dels personatges que se’ns narren, al final se’ns revelarà el sentit de l’aparent caos en què vivim. Aix. només ho sabrem quan acabarà el recorregut, no mentre el recorrem. Per aix., un relat acabat ens calma i, fins i tot, ens guareix de les ferides de la confusió, de la incertesa i del sense sentit. Aquest llibre constitueix una meditació a partir de la vida d’Ignasi de Loiola. Ignasi encarna l’arquetip del pelegrí, que engloba l’heroi, el savi i el sant. En cada ésser humà i en les comunitats que formem hi ha temps i espai per a les tres coses. Xavier Melloni ens convida a confrontar-nos-hi, perquè és quan ens exposem al que ens passa, quan arribem al fons del que vivim, que som traspassats i transformats per allò que experienciem.