Estructures profundes

Una societat distòpica, absolutament podrida i acabada. I amb una crítica social profunda que no deixarà indiferent ningú. En una ciutat arrasada pel canvi climàtic i les desigualtats socials, en Jordi malviu fent de fumigador. El producte que fa servir segurament és tòxic però ningú no ho sap ben bé, i en qualsevol cas, té sort de no haver de treballar als pous, on als quaranta anys ja et jubilen perquè puguis morir tranquil·lament a casa, entre vòmits i dolors terribles de tanta radioactivitat que has engolit a la feina. En Jordi va vivint amb les seves inseguretats i paranoies, que comparteix amb els companys de feina, tan desgraciats com ell. O més. Malgrat tot, pot ser que hi hagi un punt d’esperança de canviar la seva sort És lícit tenir el somni d’una vida digna Amb un talent narratiu indiscutible, Jair Dominguez crea una novel·la única que submergeix el lector en un univers apocalíptic, on tot és diferent però tot ens sona. I la sensació de reconeixement arriba amb la de pànic, ja que la crítica social que s’amaga en aquestes pàgines és tan profunda com devastadora. «Una de les històries més rodones de les darreres dècades. Primer, per la dosi ingent de crítica i denúncia social que atresora a còpia d’aforismes i, segon, per la creació d’un llenguatge propi marca de la casa.» Anna Carreras, Ara