ES VESSA UN SANG FACIL

El Blasi s’ajupí, i, agafant-la pels cabells, va arrossegar-la. Després, va arrencar-li les faldilles i les calces i es posá a pessigar-li les cuixes, el ventre, els mugrons. La noia udolava. Va voler tapar-li la boca amb una má, peró ella va mossegar-lo. Rabiós, el Blasi va tornar a agafar-la pels cabells i, a plom, l’aixecá. Rítmicament, ara, se les va emprendre contra el cos nu, fins que la noia li va caure als peus, estenallada, sense sentits. Es vessa una sang fácil, escrita el 1952 i publicada el 1954, és una de les primeres i millors obres del génere negre en catalá. Com confessa Alex Martín al próleg: Es vessa una sang fácil és un text experimental i gens canónic, ben arriscat. El lector hi trobará els millors ingredients d’aquest tipus de narracions: traïcions, venjances, persecucions, assassinats, pallisses i robatoris.