Era foraster, i em vau acollir

A Valldigna, a finals del segle xiv , el jove fra Nicolau ha sigut nomenat membre de ple dret de l’orde del Císter. Des de la seua nova condició, contempla amb sotsobra les novetats que es produeixen al seu voltant: no sols al monestir, sinó també als pobles del senyoriu. La vida tranquil·la de Valldigna s’ha acabat. Els vassalls musulmans clamen contra els impostos i exigeixen els seus drets. La convivència entre sarraïns i cristians es complica amb reunions i trobades furtives. Tot fa pensar en una revolta imminent, o en una repressió sense escrúpols ni pal·liatius. Uns lladres han gosat profanar Santa Maria de Valldigna i, fins i tot, s’hi han només un homicidi i un assassinat que fan trontollar els murs del Monestir. Fra Nicolau sospita que al darrere de tot hi ha una conxorxa terrible i que el seu passat personal hi podria tindre molt a veure. Enmig de tot aquest batibull d’intrigues i de misteris, fra Nicolau necessita temps per esbrinar què succeeix a Valldigna, però el temps no s’atura mai per a ningú. Ombres amenaçadores cauen sobre Valldigna i ningú sembla restar-ne al marge. Una història convul