Els ocells de la llum

El que més m’interessa de la poesia, doncs, és la seva capacitat d’interpretar, en el doble vessant de la paraula: en el de donar significat a una realitat exterior i, al mateix temps, en la necessitat que té de representar aquesta realitat. De fet, em penso que veritablement no hi ha res més. Una sola paraula i els seus significats és suficient, conté tota l’existéncia possible, i és tan hostil, tan estrangera tant per qui la diu com per qui l’escolta. M’interessa el poema, en tant que reconstrueix una frontera en terra de ningú, capaÇ de poder-hi encabir tothom;prova d’objectivar a través del subjecte, de transformar- ho tot a través del llenguatge, que és l’única eina que tenien els humans per sortir dels límits del nostre cos, i que ara ens uneix, en el seu espai, a tu i a mi. – Extracte del próleg.