ELS ‘MINORKEENS’ DE GIBRALTAR

Per a Gibraltar, el 4 d’agost de 1704 no sols va marcar un procés de canvi de sobirania, sinó també un profund capgirament demográfic. Arran de l’ocupació del penyal a mans de forces angloneerlandeses partidáries de l’arxiduc Carles d’Austria en la guerra de Successió, els seus habitants van fugir en massa de la ciutat. El buit deixat va ser suplert, al llarg dels segles XVIII i XIX, per gent arribada de molts racons: de la metrópoli británica a la veïna Andalusia, passant per genovesos, jueus sefardites de l’altra banda de l’estret, portuguesos, maltesos i també menorquins. Amb el tractat d’Utrecht del 1713, tant Gibraltar com Menorca van passar a l’órbita de Londres, i aixó va propiciar un intens contacte militar, comercial i poblacional entre les dues places mediterránies fins que l’illa va tornar a la sobirania espanyola, el 1802. Molts menorquins, especialment de la zona del port de Maó, van fer cap a Gibraltar i van contribuir a desenvolupar l’actual societat yanita. Una aportació que aquest estudi, partint de la recerca i el buidatge aprofundit d’arxius locals i de la bibliografia existent, vol ajudar a fer conéixer i, sobretot, a reconéixer.