EL SOL TAMBÉ ES UNA ESTRELLA

Natasha: Soc una noia que creu en la ciéncia i en els fets demostrables. No en el destí. De fet, no soc la mena de noia que coneix un noi al carrer i se n’enamora perdudament. I encara menys quan la meva família será deportada a Jamaica d’aquí a dotze hores… Daniel: Sempre he sigut el bon fill, un bon estudiant, a l’altura de les expectatives dels meus pares. Mai el poeta. Ni el somiador. Peró quan la veig, m’oblido de tot. La Natasha em fa pensar que el destí ens reserva coses extraordináries…