EL NOI SILVESTRE

Un estiu que se sent perdut i sense forces, el protagonista d’aquest «quadern de muntanya» decideix abandonar la ciutat on va néixer i s’installa a dos mil metres d’altura, en un paratge próxim a aquell en qué passava, de petit, les vacances amb els seus pares. Busca un lloc que li permeti ser feliÇ i, com que conserva el record de llargues setmanes de llibertat que transcorrien sense normes ni ningú que en dictés, somia a recuperar les experiéncies de la seva infáncia. Peró ara está sol. I en aquesta solitud en la qual tanmateix, a poc a poc, afloren preséncies imprevistes, com ara els animals que poblen la muntanya i també dos veïns amb els quals estableix relació haurá de passar comptes amb ell mateix. El noi ocupa part del seu temps llegint, i als llibres de Rigoni Stern, Primo Levi, Henry David Thoreau, Antonia Pozzi, hi troba amb qui conversar. Peró la literatura no es converteix en un refugi contra la naturalesa hostil ni en un antídot contra els excessos de la civilització, sinó en un impuls per desenvolupar un punt de vista propi, no gens ingenu ni complaent.