El jardí dels déus

L’any 1935 els Durrell (la mare i els quatre fills adolescents) es van traslladar a l’illa grega Corfú, on van viure fins a l’esclat de la guerra. Per al més petit de la casa, en Gerald, apassionat dels animals, no hi podia haver un destí millor, perqué alló era ple de lirons, sargantanes, escarabats, rat-penats, mussols i tota mena de bestioles que ell es delia per observar de molt prop… tan de prop que no va trigar gaire a omplir el seu dormitori d’animals que en un tres i no res van ocupar tant la casa com el jardí. I per si amb aixó no n’hi hagués prou, la residéncia familiar era també el punt de trobada d’altres espécimens del tot inclassificables: estrafolaris convidats de la seva mare o dels seus germans que no podien estar-se de provocar situacions hilarants. Amb un afinadíssim humor anglés, Gerald Durrell, com ja havia fet a La meva família i altres animals (1956) i Ocells, bésties i parents (1969), comparteix en aquest llibre, que tanca la trilogia de Corfú, alguns dels episodis més divertits de la seva extraordinária infantesa.