EL DICTAR DE L’AGULLA

En diu Marcel Riera i Bou, al próleg: «En Jaume Cases, des dels turons del Maresme, confegeix aquesta elegia anónima i, per tant, col·lectiva, amb precisió i sense rabejar-s hi. La cruesa d una ensulsiada que per als qui hi van sucumbir era, potser, inevitable, vista al cap del temps amb un deix de pietat. Al fons uns anys vuitanta d altra banda memorables i, pel camí, un degoteig de baixes, barreja d eufória i d inconsciéncia, que van deixar una osca mal girbada en una generació sencera.» «D aquell llarg gemec en un forat negre que ara costa de veure, aquest llibre n és un eco. Com una nit de malsons inacabables que encara navega per les venes. I ens arriba amb una veu estrafeta i que fa mal, perqué és fidel, descarnada, tendra i honesta i, pel camí de l éter, s ha convertit en bona poesia.»