El Ciclop

«Quan li pujava la febrada, afirmava sense immutar-se que el temps no té passat, present i futur, sinó una sola tela sempre estesa en un sol sentit. I que ell ja havia viscut totes les vides que hi ha a la tela, incloses les del futur». El cas de Guillem Ponç, àlies el Ciclop, fill bastard de Guillem de Berguedà i duna tal Jussiana, no accepta terme mig: o és un foll o és un geni. Té aspecte de monstre, i diu que ha viscut totes les vides daquesta novel·la aparentment infinita. Que participem duna vida única;que som una espècie dintel·ligència col·lectiva. Si ens hi fixem, doncs, ens adonarem que també nosaltres hem viscut les peripècies que es narren aquí. Les múltiples encarnacions del Ciclop ens fan viatjar per racons ignots del mar Mediterrani i desert enllà, ens fan beure duna enorme riquesa de cultures i ens sorprenen amb aventures que podrien sortir de «Les mil i una nits». Amb aquesta novel·la, en la qual va treballar anys i panys fins a veure publicada, Jordi Cussà es refermava en el seu projecte de més envergadura i exigència creativa: la Trilogia de la Civilització.