Dotze campanades

Sí, ha arribat l’hora de demanar la paraula. De sumar-te als poetes i al cantautors, a tots els homes que se senten lliures. De que les cases, els carrers, les fonts, les terres, els vents, els arbres, deixen de tindre espant. D’obrir totes les finestres de bat a bat i deixar que penetrin tots els colors de l’arc iris, el repic de totes les campanes al vol. D’oblidar totes les cauteles, de despertar les paraules adormides en l’argila del temps obscur. I com quan éreu xiquets i llanÇáveu un códol, eixes campanades han d’arribar lluny, i el vent les ha de portar lluny, als carrers, als portals, a defora, als plans, a les deveses, a la muntanya, lluny, lluny. Amb esta il·limitada voluntat de revelació, l’autor s’endinsa en l’ánima d’un poble de referéncia del Maestrat, territori de cruïlla situat entre el País Valéncia, Aragó i Catalunya.