Dos biberons a la postguerra

Poques vegades el lector té l’oportunitat de llegir memòries que impacten tant pel seu contingut, i encara menys dues en una mateixa obra. Les memòries d’aquest llibre són nascudes de realitats intel·lectuals, personals i socials ben diferents, però amb unes vivències marcades per un destí similar. Un soldat de la lleva del biberó i un ciutadà que, vivint a França, en tornar és declarat pròfug. Destí horrorós, inhumà, arran del resultat final de la Guerra Civil espanyola. En aquesta obra es contextualitzen les vides de Ramon Arau i Latre i la de Miguel Expósito Simón (més conegut a l’àmbit familiar i d’amistats com Tomás), protagonistes de l’odissea en una Espanya on la separació de poders no existia. S’entra de ple en l’anàlisi repressor dut a terme en la postguerra pura i dura, submergint-se en publicacions de l’època que mostren l’enaltiment de l’odi, de la venjança i el culte a la personalitat de José Antonio Primo de Rivera i a la del Caudillo Francisco Franco.