De déus efímers

Ni els déus suporten el pas del temps. ¿Com podríem nosaltres, escadussers com som, viure una eternitat que ens condemnaria a una insuportable repetició d’actes Som éssers limitats. Ens creiem que el món ha existit només des del moment del nostre naixement i que acabarà en finir la nostra vida. Les pedres suporten millor el pas del temps. D’aquest temps passat reconeixem algunes construccions o noms que a poc a poc van abatent-se i oblidant-se. Tot és tan efímer! Aquestes i altres qüestions discorren pels versos d’aquest llibre.