CURIAL I GÜELFA

Curial, que procedeix d’una família humil, després de fugir de casa, entra al servei del marqués de Montferrat. Allá, la germana del marqués, la jove vídua Güelfa, s’enamora del jove i decideix ajudar-lo perqué pugui esdevenir un gran cavaller, un cortesá i un home important. Curial, amb l’ajut de Güelfa, no solament adquireix habilitat en l’ús de les armes, sinó que esdevé també filósof, músic i poeta. La novel·la és la crónica d’una ascensió social, marcada per la difícil relació de Curial amb Güelfa: Güelfa ajuda Curial i li exigeix, a canvi, fidelitat própia de la relació clássica entre senyor i vassall. Peró, a més a més, el considera prácticament com si fos de la seva propietat, ja que ella l’ha fet com és, i no está disposada a perdonar-li cap traïció, real o imaginária.