Curial e Güelfa

La história que ens explica el Curial e Güelfa és cavalleresca i sentimental. En part recorda les novel·les sobre LanÇalot i Tristany i en part reprodueix el model de les cróniques biográfiques de cavallers contemporanis, peró alhora és molt nova, ja que l’autor era un lector devot dels clássics abastables a la primera meitat del xv i es deixava guiar pel mestratge de Dante, Boccaccio i Petrarca. Els protagonistes són italians i l’emperador d’Alemanya i el rei de FranÇa hi tenen un paper destacat, peró els millors cavallers, els governants més justos i els mercaders més honrats són catalans o aragonesos;la passió amorosa és un dels motius centrals de l’obra, peró la Güelfa controla amb severitat extrema la relació amb el seu protegit, Curial, de manera que, quan l’educa com a cavaller i cortesá, manté l’amor en els límits estrictes d’una honestedat que finalment será premiada amb el matrimoni;la magnífica prosa de l’obra, deliberadament supradialectal, recorda vivament motius, frases i al·lusions de la tradició clássica, peró Curial es comporta, en general, com un cavaller errant de les novel·les del segle xiii. Destaca també el fervor monárquic de l’Anónim, projectat en la figura de Pere II el Gran, el nostre rei més italiá del segle XIII.