Cita a la Paret de Gel

Mira, ja neva!, criden amb alegria. Com que aixó no passa mai, la primera neu és genial. Enmig de la gresca (batalles de boles de neu, curses, ninots), en Juliá coneix la Laura, una noia especial que dibuixa figures precioses en blocs de gel. Es divertit. Peró la tempesta no se’n va i, en canvi, se’n va la llum i el teléfon, el poble es queda aïllat i comencen les bretolades i les desgrácies. Els nervis. La por. La Laura ha citat en Juliá a la Paret de Gel, als límits de la població, camí dels barris marginals on mai no va ningú. Li vol ensenyar les seves figures. La tempesta no para, no s’hi veu, els peus s’ensorren, cada vegada costa més caminar. Se sent un motor, veus que criden. Sang Borda un gos. Res no és el que sembla sota la neu. Qualsevol es pot perdre, més d’un hi pot trobar la mort.