Cadàvers ben triats

La mort és un fet d’alló més natural que desespera, commou, afligeix, esglaia, sorprén o, fins i tot, allibera els qui, de moment, tenen la sort de ser-ne testimonis, no pas protagonistes. El tránsit cap a l’altre barri -una millor vida, com diuen els optimistes- es repeteix en cada una de les dotze narracions que composen Cadávers ben triats. D’una mort amb carácter retroactiu fins a la de l’ingenu deixeble d’un mestre que, convertit en agent de viatges, li’n proposa un al més enllá perqué es cobreixi de glória. En cada ocasió, peró, i tal com ha de ser, al final sempre queden uns supervivents que podran continuar la história fins que els arribi l’hora. Un cas més aviat singular és el que explica la mort de la memória d’un ordinador que hauria permés refer la vida i miracles de tota una generació literária. Tot i que pensem que a la seva edat ja s’hi hauria de comenÇar a capficar, l’autor ha envernissat totes aquestes históries amb més humor que preocupació.