ARA QUE ESTEM JUNTS

«I, des d’aquell dia, aquella cabanya rudimentária la vam anomenar La Mansió. Va ser una manera d’aprendre que contra l’horror només ens queda l’humor, i com que en aquella platja tot era horror, tot va passar a ser humor. Humor negre, és clar. I dels soldats que ens vigilaven en déiem «els nostres protectors», i de la sorra, «el nostre llit d’hotel», i del mar, «la nostra banyera»». Ara que estem junts explica la separació de dos germans bessons per la Guerra Civil. Una mirada diferent sobre l’exili i la vida al camp de refugiats d’Argelers. Ara que estem junts és també una história d’amor.