Alfons el Magnànim (1396-1458)

El rei Alfons el Magnànim és un dels personatges més grans de la nostra història. Va ser un rei certament valent, apassionat, molt culte, amb uns horitzons que miraven més enllà dels reialmes que li pertanyien i que va voler abastar més enllà. Home de gran cultura, passà els llargs anys de la segona part del regnat en els seus dominis italians del Regne de Nàpols, envoltat d’un impressionant estol de poetes i homes d’alta cultura del Renaixement italià. El Magnànim, nom amb què ha passat a la història, és el monarca més representatiu de l’esperit de l’Humanisme del seu temps. Durant la seva llarga absència a Itàlia, on morí el 1459, deixà el govern dels seus estats de la Corona d’Aragó, en mans de la seva dona, la reina Maria de Castella. El llibre de Brugada acosta el lector a la dimensió política i humana d’un dels personatges més rellevants de l’Europa del segle XV.