Al mig de les coses

I tanmateix, he deixat de pensar-te només arribar. Ser lluny també és ser lluny de tu. He abocat el contingut de la bossa sobre el matalás com, en un gibrell, ho hauria fet amb la sang i els budells d’un porc de matanÇa. Bastament i sense por, perqué els inicis no tenen més importáncia que la de precedir un final. No és un mal lloc. La cambra que he llogat dóna als estenedors, hi ha roba que s’hi eixuga. El meu temps és com el moure’s d’aquests draps de cuina: lent. Cap cosa es fa estranya. La distáncia, ja ho veus, no és res greu;és tan sols incómoda com un llarg viatge en autobús.