Te’n contaré més de cent. Cròniques escolars

Escrivíem amb ploma i en cada pupitre hi havia un tinter, Pujàvem ordenadament a les classes, on ens esperava el caliu de l’estufa de llenya, Aquell parvulari no tenia ni serveis i fèiem les nostres necessitats al solar del davant, Recordo el gust del fluor que glopejàvem setmanalment, L’escola és més que mai una finestra oberta al món, A l’escola hem après les normes del joc de la vida Són petits fragments de la història escolar dels darrers setanta anys, a Alcanar i a les Cases d’Alcanar, extrets de les més de cent cròniques que, responent a la invitació de Joan-Josep Sancho, han escrit un centenar de persones, d’entre 22 i 77 anys, pertanyents a tots els sectors i centres educatius del municipi. Rememorareu les acadèmies Almi i Montserrat o qui era sor Pura, don Félix o la senyora Gertrudis. Llegireu sobre la creació de l’institut canareu i reviureu la primera vaga d’alumnes l’any 1977, la visita de la bruixa Nicotina a les Cases el 1983, l’homenatge a Xesco Boix el 1984 o els primers carnestoltes escolars pels carrers del poble. Però, sobretot, hi trobareu molta emotivitat, gratitud, anècdotes simpàtiques, referents, respecte, reconeixement, diversitat L’obra inclou un bon grapat de fotografies de diferents èpoques, que li aporten un irrefutable valor testimonial. Aquest recull de relats, indubtablement, contribueix a preservar i a difondre una part de la nostra memòria col·lectiva.