Basses, pous i càntirs

Vivim en l’anomenat Planeta Blau per l’existència de l’aigua. I la vida, com la concebem nosaltres, és impossible sense. Però les xarxes de distribució d’aigua potable a les cases de pobles i ciutats són relativament recents, a molt estirar de mitjans del segle xix. Sant Vicenç, donada la manca de recursos hídrics propis, la dificultat econòmica per a cercar-ne en altres llocs i especialment la seva situació elevada que encara ho dificulta més, haurà de continuar encara un segle amb els sistemes tradicionals, que no vol dir que no es milloressin. Especialment al segle xix, es van fer obres en pous i basses del comú atenent les normes higièniques de l’època, i també a les cases es deixaren les basses en fer-se cisternes i safareigs. I així fins a l’arribada del l’aigua corrent el 1974. En aquestes pàgines hi podreu llegir com se les va empescar la gent de Sant Vicenç per tenir aigua a partir dels pocs recursos hídrics que hi ha al terme.