La nit més clara

Quins camins obscurs pot arribar a triar un adolescent rosegat per la desesperació Un debut tendre i punyent que ens endinsa en el laberint de la prostitució. «El temps ha resultat un cop de pala al cap: sec i inesperat. Ara cada vegada em resulta més difícil recuperar aquella sensació, encara més difícil experimentar-la de manera fortuïta, i gairebé impossible retenir-la durant més d’un instant».En Damià perd el pare a la tendra edat de quinze anys. Només li queda l’àvia, però darrerament l’oblit amenaça d’endur-se-la. Sol i mancat d’afecte, deambula pels carrers de Barcelona. Sense adonar-se’n, amb indiferència fingida, s’endinsa en el món nocturn de la prostitució. La seva història i la de les prostitutes que l’acompanyen i els clients que el van a trobar formen un mosaic humà dibuixat amb extraordinària delicadesa narrativa i que manté els lectors suspesos entre la fascinació i la repugnància, entre l’apatia i una tendresa profunda.